​El març del 1938, l'aviació italiana, que donava suport als rebels feixistes, va bombardejar Catalunya de manera sistemàtica i especialment la ciutat de Barcelona.​ 

Davant d'aquesta amenaça, la societat civil catalana es va mobilitzar per la construcció de refugis antiaeris per protegir-se de l'impacte de les bombes.​ A Barcelona, la ciutat més atacada, es van construir més d'un miler de refugis al subsòl.

Eren espais on es recomanava no parlar i gairebé sempre regnava el silenci, la por, l'angoixa i la preocupació pels familiars que es trobaven a fora. 

 

Els refugis antiaeris van salvar moltes vides i encara ara, ens expliquen moltes històries que val la pena que no caiguin en l'oblit.

 ​​​